Crol (moll)
Laia Estruch
Comissari: Marc Navarro
Sala: Espai 13, Fundació Joan Miró. Barcelona
Setembre de 2019
Laia Estruch entén la veu com una extensió del cos capaç de sintetitzar qüestions relatives al llenguatge, el gènere i les estructures socials. A Crol, aquesta síntesi s’esdevé a la piscina: un escenari inestable que es transforma en laboratori d’experimentació sonora. L’oposició entre el sec i l’humit estructura una proposta que sondeja les possibilitats acústiques i expressives del so en el medi aquàtic i que a la vegada s’interroga sobre l’impacte de la ciutat en els nostres cossos.
L’artista imagina una tradició oral vinculada a aquests espais lúdics i esportius i intervé l’espai expositiu amb un conjunt d’estructures que remet a tècniques adaptatives com la natació, la respiració i la flotabilitat. Fluctuant entre la hidrofília i la hidrofòbia, Crol indaga l’imaginari ambivalent de l’aigua i hi transita com si es tractés d’un vast arxiu líquid ple de narracions, memòria material i silencis. Posant el focus sobre aquells fenòmens que classifiquem dins l’espectre de l’inaudible, Crol ens proposa una aproximació al so com a forma de resistència.
Text: Marc Navarro